La sorpresa de Mumbai

Els nostres últims dies al Nepal els dediquem a descansar i recuperar-nos de una forta grip que vaig agafar durant el trekking que m'ha provocat febre alta durant tres dies. Pokhara és el lloc ideal per refer-se de qualsevol cosa que es tingui!

El dia que ens venç el visat i hem de sortir del país agafem un bus que ens porta a Lumbini. Suposadament ens han venut un bitllet en un bus turista que fa un recorregut bastant curt en 6 hores. Passats pocs minuts després d'haver agafat el bus ens adonem que ens han tornat a vendre fum... l'autobús és un bus de mala mort que para cada cinc minuts en tots els pobles i aldees per pujar i baixar gent. A més a més la carretera que segueix travessa les muntanyes de la vall de Pokhara i les corbes no deixen ni una estona de calma. El mareig que agafem és notable.

Lumbini va veure néixer a Buda (Siddhartha Gautama, príncep Sakya) l'any 543 A.C. Aquest poblet situat a la gran plana del Terai és un dels punts de peregrinació més importants del món, a l'alçada de la Meca i de Lourdes. Budistes de tot el món és congreguen aquí per celebrar festes i cerimònies religioses. A nosaltres el lloc no ens va acabar de transmetre el mateix que altres llocs sagrats que hem visitat. Les comunitats budistes de diferents països del món inverteixen molts diners per construir enormes temples i centres de pregària al voltant del punt exacte on es creu que va néixer Buda. Això resta encant al paratge al trobar-hi enormes edificacions noves dels països més rics i d'altres encara en construcció.

Tres hores de bus al dia següent ens porten cap a Gorakhpur. Allà agafem el Kushinagar Express, un tren que travessa el nord de l'India, més de 1700 km on tornem a trobar les cares de l'India més rural i menys transitada. La nostra destinació és Mumbai, on arribem després de 33 hores exactes i un cop més ens sorprenem de l'absoluta puntualitat del trens indis.

Mumbai és una gran metròpolis, és una de les ciutats més grans de l'India amb més de 17 milions d'habitats. A Mumbai hi conviuen els dos extrems més oposats de l'India. Aquí hi pots trobar des de la més extrema de les pobreses a les estrelles de Bollywood.

Als afores de la ciutat hi viu la increïble xifra del 55 % dels seus habitants en poblats de barraques. En un d'ells hi arriben a viure 1 milió de persones formant una micro-ciutat enmig de les vies del ferrocarril. És conegut amb el nom de Dhravi i és el més gran d'Àsia. Hi viu gent provinent de totes les parts de l'India cridats per la promesa de la gran ciutat. La pobresa i la superpoblació és molt extrema.

Per increïble que sembli en aquesta mateixa ciutat hi conviu la pràctica totalitat de la factoria de Bollywood. És una industria capaç de generar 900 pel·lícules cada any, més que cap altra ciutat al món, incloent Hollywood. És una potent empresa que genera cada any milers de milions de dòlars ja que les seves pel.lícules són vistes per més d'una cinquena part de la humanitat!
Els principals actors i actrius són tractats com autèntiques estrelles i tenen sous astronòmics. Viuen vides de fama i glamour i representen l'estereotip més allunyat que existeix de la realitat, però que cada indi des de casa seva veu i vol seguir. Aquesta barreja tan estranya és el que pots trobar en qualsevol carrer de Mumbai: joves vestits amb els últims models de roba fashion caminen al costat de les dones amb sari, una fusió de modernitat occidentalitzada i cultura índia. Tot és tan avantguardista que molts d'ells ja no utilitzen l'hindi sinó l'anglès perquè és més "cool".

Entre tot això trobem una feina per nosaltres: fer d'extres en una pel.lícula. Un agent se'ns acosta en un dels carrers cèntrics al veure que som estrangers -blancs- i ens ofereix participar com a figurants en el rodatge d'una pel.lícula. Ens paguen els dinars, els transports i guanyem 500 rupies per estar tot el dia al set de rodatge esperant el nostre moment. No ens ho pensem gaire i acceptem. No ho fem pels diners sinó per poder veure per dins tot aquest món i viure aquesta experiència.
No estem de sort perquè al dia següent ens presentem a l'hora pactada però s'ha anul.lat el rodatge perquè un dels actors principals està a l'hospital. Ens ofereixen més feina per a l'endemà però ja és massa tard perquè tenim els bitllets de tren per marxar cap al sud i sortim d'hora al dia següent.

Així que aprofitem per tombar per Mumbai caminant pels seus carrers nets i amples, amb un tràfic dens però molt ben regulat, parcs replets de nois que juguen al cricket, mercats de roba i llibres... Els edificis d'estil colonial anglès són meravellosos i estan per tot arreu i en molt bon estat de conservació. Tenim prou temps per visitar el Museu de Mumbai i la Gateway of India, un enorme monument construït al port per commemorar la visita del rei George V l'any 1911. Curiosament és la mateixa porta que farien servir els propis anglesos per abandonar l'India el 1947 amb el final de la ocupació imperialista.
Anem també al cinema a veure una pel.lícula que ens encanta, Shoot on Shight, que tracta sobre la investigació dels atemptats a Londres i la persecució dels terroristes islàmics. La pel.lícula està feta des de un punt de vista més aviat musulmà però bastant objectiu, i és interessant veure-la en un cinema on hi ha hindús, musulmans amb burqa i turistes occidentals.

Per últim travessem la ciutat per anar a visitar el museu de Gandhi, el Mani Bahvan. Està ubicat a la casa que va fer servir com a residència durant les seves freqüents estades a Mumbai i és des d'on va llençar la seva campanya Quit India.
Hi tenen exposats els seus escassos objectes personals i centenars de documents i fotos tretes durant tota la seva vida des de que era un jove estudiant de dret a Londres, o la seva etapa a Sud Africa on va conèixer el racisme en ser expulsat d'un tren per viatjar en 1ª sense ser blanc tot i haver pagat el seu bitllet. Aquest fet va provocar l'inici de la seva lluita pacifica contra la desigualtat i la injustícia que predominava en aquest país. Anys després va tornar a l'India i va convertir-se en l'incansable enemic de l'imperi britànic, essent la veu i l'ànima de la seva alliberació.

Tot això sempre seguint els ideals de la no-violència i la desobediència civil.
Un dels documents més commovedors és la carta que ell mateix va escriure a Hitler just abans de la II Guerra Mundial parlant sobre la no-violència, l'harmonia i la igualtat de les races i les cultures.

Amb aquesta interessantíssima visita ens acomiadem de Mumbai, on qualsevol cosa que hem trobat ens ha semblat diferent del que havíem vist fins ara a l'India, havent descobert la ciutat i la gent que no sabem si equivocadament o no porten el progrés però a la vegada la occidentalització del seu país.