Namaste Kathmandu

Arribem a Kathmandu després de llargues hores. Ens hem trobat aturats a la carretera durant 2 hores degut a una petita revolta dels habitants d'una aldea que han tallat el camí. Els maoistes tenen ocupats uns terrenys del poble i reclamen el seu desallotjament per poder recuperar-los. No és una situació excessivament tensa, els maoistes han passat a formar part del govern després de molts anys de violència i ara les coses estan molt més calmades. Tothom està a l'expectativa per veure que depara el futur proper. Passem aquestes hores asseguts a la vora de la carretera amb una filera enorme de camions i autobusos, xerrant animadament amb els nostres amics, Verònica i Ian, d'Argentina i Irlanda, que ens acompanyaran durant uns quants dies a la ciutat.

L'arribada a Kathmandu ens sorprèn, més que res perquè ràpidament ens trobem a la zona més cèntrica i turística de la ciutat, Thamel, i els carrers estan replets de botigues de trekking, agencies de rafting, botigues de roba neo-hippie, souvenirs, llibres... i un miler de bars i restaurants al més pur estil western. No és l'ambient que busquem en els nostres viatges però només seran uns dies...

Una altra situació ens sorprèn tristament. Kathmandu va ser durant els anys 60 i 70 un paradís hippy on molts van trobar un lloc on retirar-se del món i drogar-se. L'herència que van deixar de tot allò consisteix en molts nepalis que van descobrir les drogues i ara hi estan enganxats. Al mateix carrer on es passegen els turistes en grups, desenes de nens hi viuen dormint a les voreres i esnifant cola, i cada 10 metres algú s'acosta sigilosament oferint tot tipus de mercancia -fins i tot una d'aquestes persones ens diu en una ocasió "drogues?...no?...trekking?"-

Es una de les imatges més contraposades que hem vist mai i realment resulta un drama que amb prou feines imaginem. Molts d'aquests nens són abandonats per les seves mares que els porten des d'algun poblat i els deixen a la ciutat. Passen el dia recollint cartrons i captan galetes a les portes del supermercat. Quan algú els hi compra, automàticament les venen al propi vigilant de la botiga i amb els diners compren més drogues. Així caminen amb dificultat i es mouen com ombres enmig dels americans i europeus comprant samarretes "I love Nepal".
Ens costa de creure que un govern tan interessat en recuperar el turisme i formar-se una imatge no controli per a res tot el tràfic de drogues que es dóna de forma descarada al nucli més turístic del país.

Una de les activitats comercials cada vegada més comuns a Kathmandu és la venda majorista de roba i complements per a exportar. Moltes persones, sobretot propietaris de petits comerços, viatgen fins aquest país on és pot comprar molt barato i de molt bona qualitat coses que a Europa es venen molt cares. Coneixem a un noi basc que fa 10 mesos que viatja i ara està comprant una bona quantitat de roba per a una paradeta a un mercat de Nadal a Granada. Durant uns dies l'acompanyem i ajudem en les seves compres, temptats cada cop més a fer el mateix en un futur!

Caminem pels carrers de Kathmandu en direcció a Durbar Square admirats per tots i cada un dels edificis que trobem, tots antiquíssims i preciosos, amb finestres treballadíssimes; temples per tot arreu, venedors ambulants, banderetes budistes que pengen de totes les teulades i les cares de la gent, sobretot dels més vells.

Una visita que ens deixa bocabadats és la gran stupa de Bodnath, una de les imatges més típiques que es tenen de Nepal. Es troba en una gran plaça rodona formada per edificis del segle XVI i molts temples, i al seu voltant centenars de persones reciten els seus mantres fent rodar les rodes d'oració mentre caminen en sentit horari. La sensació general és molt potent, ja que podem veure els vestits típics de moltes zones del país, com totes aquestes persones estan concentrades en els seus pensaments reunides al peu d'una stupa enorme i com tots els colors de les banderes i els vestits i les cases es barregen creant un ambient tan especial. Ens atrevim a comparar aquesta sensació amb la que se sent davant el Taj Mahal a l'India.

Uns dies més tard lloguem una moto per poder recórrer còmodament una part de la vall de Kathmandu. Enfilem cap al sud i descobrim poblets amagats on podem veure la vida real de les aldees Newaris. L'aire és relaxat i tothom fa les seves feines al carrer, treballen el blat, la llana, l'arròs, la fusta...
Els paisatges que anem recorrent són increïbles, amb grans muntanyes i valls solcats per rius i grans terrasses d'arròs, tot d'un color verd brillant.

Descobrim davant nostre un enorme temple budista, on un simpàtic monjo ens convida a entrar. El que trobem al seu interior era inimaginable per nosaltres: tota la sala està decorada amb milers de dibuixos fets a mà de milers de colors vius, grans figures de déus és troben a les parets laterals i al fons de tot, il·luminat pel sòl que deixa passar una finestra al sostre, una estàtua daurada de Buda d'uns 20 metres presideix el temple. Davant seu una foto del Dalai Lama ben somrient. Caminem descalços i silenciosos pel seu interior escoltant les explicacions de l'amable monjo que fins i tot ens permet fer algunes fotografies.
Quan marxem amb la moto camí avall un grup de monjos de diferents edats ens diu adéu des de la terrassa del seu jardí... zen.