Nepal, elefants i rinoceronts

Tot es possible a l'India... Everything is possible in India... Aquesta expressió l'hem sentit en moltes ocasions i cada dia que passa la creiem més certa... Un total de 52 hores ens permeten arribar al Nepal.
Hem hagut de creuar un cop més el nord de l'India per culpa de les grans inundacions que han derruït la carretera que uneix el nord-est de l'India amb Kathmandu. Recorrem en autobús tota la província de Bihar, una de les més pobres de l'India, que també s'ha vist afectada per les inundacions amb més de 2 milions de persones desplaçades.

Els seus pobles ens transporten a l'India més rural i retardada que hem vist fins ara, ens dona la sensació d'estar 100 anys enrere, de tornar als orígens. Les cases de fang estan cobertes d'excrements de vaca, no hi ha aigua ni electricitat, i al seu voltant bous, gallines, vaques i cabres mengen o dormen tranquil·lament, els nens corren i juguen i els grans treballen al camp o cuiden dels petits. La vida corre a poc a poc. Tots formen part del seu micromon i la seva funció és essencial per la supervivència dels altres. Un foc a terra a l'entrada de cada casa serveix per cuinar. Tot sembla més fàcil i simple per aquestes gents que viuen d'aquesta manera tan arcaica.
La ciutat de Patna és el nostre enllaç per esperar un bus nocturn que ens porta fins a la frontera amb Nepal durant 8 hores per una carretera sense asfaltar plena de bots i sotracs, on poder dormir es fa pràcticament impossible.

Arribem a la frontera de matinada on esperem poder canviar rupies per dòlars per poder pagar el vista de Nepal, ja que només s'accepta el pagament amb dòlars. Ràpidament tots els conductors de rickshaw ens assalten en baixar del bus, un d'ells ens explica que coneix algú que ens pot canviar moneda. El banc està tancat i ens hauriem d'esperar 5 hores, així que anem a veure'l per tal d'agilitzar tots els tràmits. Resulta ser un lladre que ens demana un tipus de canvi on perdem molts diners així que li diem adéu.

Ingènuament pensem en anar a l'oficina d'immigració per tal de trobar una solució més raonable i ens trobem amb un oficial indi acabat de llevar i amb poques ganes de treballar, que també ens ofereix canviar-nos els diners a un canvi desorbitat. No donem crèdit al que sentim i ens trobem entre dues fronteres. L'oficial ens està proposant una cosa que és il·legal i de la que treurà un gran benefici. Corrupció en estat pur.

Bastant indignats marxem d'aquella oficina improvisada enmig del carrer i creuem la barrera que separa els dos països disposats a entrar a la banda de Nepal per buscar més solucions. De fet estem entrant de forma il·legal al país ja que no tenim el segell de sortida de l'India, però en aquests llocs tot s'hi val. En dues ocasions se'ns acosten homes per oferir-nos el canvi en millors condicions, però sense deixar d'intentar enganyar-nos. Els oficials nepalís son bastant més simpàtics però no ofereixen una altra solució, tots estan al mateix doble negoci. Novament ens neguem en banda a pagar un sobresou a aquestes persones i amb molta delicadesa els demanem permís per entrar fins al primer poble de Nepal per trobar un caixer i poder treure els diners en rupies nepalís i pagar així.

Durant aquests primers 4km un altre home ens ofereix els seu canvi i desprès de negociar fem el canvi amb ell amb una comissió de només 200 rupies. Al seu voltant ens troben els seus germans i nebots que son els mateixos que hem anat trobant durant tot el mati intentant enganyar-nos. Tornem satisfets i sorpresos amb la nostra pròpia perseverança i capacitat de negociació fins al primer oficial indi per segellar els passaports. Visiblement decebut per haver-se quedat sense negoci ens diu adéu de mala gana, igual que els oficials nepalis que donaven per fet un negoci fàcil per l'estupidesa de demanar un visat en una moneda que cap viatger porta a sobre.

A mida que ens acostem al poble de Chitwan el paisatge canvia radicalment, la selva i les primeres muntanyes apareixen de fons. Chitwan és una reserva de vida salvatge, la més important de Nepal. Venim atrets pels seus paratges incomparables i animals, però d'entre tots sobretot pels elefants. En aquest poble hi ha un centre de cria i ensinistrament d'aquests increïbles animals, que formen part de la vida diària dels seus habitants col.laborant en tot tipus de feines i atraccions turístiques.
Només arribar al poble els veiem caminar lentament amb els seus propietaris pels camins que separen els camps d'arròs. Aquí es mouen més persones dalt d'un elefant que dalt de qualsevol vehicle de motor.

Una de les coses que més il.lusió ens fan i que en pocs llocs del món es pot fer és banyar-nos amb els elefants al riu. Els seus assistents els porten cada mati per refrescar-los i netejar-los i podem pujar dalt de l'elefant i deixar que ens banyi tirant aigua sobre nosaltres amb la seva trompa. Les aigües d'aquest riu estan plenes de cocodrils i no és possible nedar, però dalt d'un elefant no hi ha cap perill perquè els cocodrils no s'hi acosten. Es sorprenent sentir el moviment lent d'un elefant de 5 tones i com és comporta dolçament i amb una delicadesa absoluta, obeint com si fos un gosset.

Una de les activitats que fem és agafar un jeep que ens endinsa al parc fins una torre d'observació situada al bell mig de la selva on passarem una nit fent vivaç a l'espera de que apareguin els rinoceronts, algun ós, cérvols o inclús si tenim sort, el tigre. Veure el tigre en llibertat és com a tot arreu una missió gairebé impossible però el nostre simpàtic guia ens ofereix una solució per augmentar les possibilitats de veure el tigre en acció però que rebutgem. Es tracta de portar una pobre cabra i lligar-la a un arbre com a esquer pel tigre. No acceptem la proposta per ètica i ens disposem a passar la nit amb els ulls ben oberts.

No estem de sort perquè una tempesta descarrega amb força obligant a tots els animals a amagar-se als seus refugis, però vivim una nit única i inexplicable en una foscor completa interrompuda per les potents descàrregues elèctriques dels llamps que fan que tot s'il·lumini de sobte com si fos de dia, i observem aquest espectacle de llums i el so de la forta pluja sobre els altres sons de la selva. Poques son les hores que hem dormit, i al llevar-nos baixem de la torre amb tranquil·litat però sense allunyar-nos massa ja que sabem que no hi ha barreres que ens separin dels tigres o lleopards i que ens trobem al seu territori, a casa seva.

Al dia següent a la tarda agafem les bicicletes i ens apropem fins al centre de cria, on podem veure els petits elefants acabats de néixer que mamen de les seves mares i donen els seus primers passos, sempre vigilant al voltant per l'amenaça dels elefants salvatges que s'acosten al centre en època de cria per aparellar-se amb les femelles que hi viuen.

Un magnific elefant de 25 anys ens porta a fer una altra de les activitats que ofereix el parc, un safari per observar tota la seva vida salvatge de prop. És la millor manera de moure's per dins el parc, ja que l'elefant dóna seguretat i protecció però també permet observar els altres animals ben de prop, ja que aquests no fugen en la seva presència i simplement l'ignoren. Sembla que tots saben que és un animal noble i inofensiu que porta dos humans bocabadats a sobre que no molestaran. Així podem observar a menys de 3 metres de distància diferents tipus de cérvols i finalment una de les estrelles del parc, el rinoceront. Caminant sense problemes entre els arbres i sobre el fang el nostre elefant-apisonadora ens acosta a una petita clariana on una mare rinoceront i la seva cria descansen a l'ombra. Es increïble veure aquest animal de formes prehistòriques que ni s'immuta quan estem tan a prop que casi el podríem tocar. Ens movem en silenci sentint només els passos pesats del nostre elefant i els sons de tots els ocells que habiten aquesta jungla.

Passem uns dies molt bonics i relaxants, però a la vegada excitants i plens de coses noves, en aquest poble on han sabut trobar l'equilibri perfecte entre natura i turisme, on els locals continuen la seva vida exactament com era abans dels turistes i l'entorn natural es conserva intacte.