La India comenza a Bahrain

Els viatges mai comencen el dia que arribes al pais que vols recorrer, sino que comencen des de que surts de casa amb una petita motxilla on tens tot el que necessites per passar uns mesos lluny de casa. Sortiem de Barcelona amb l'habitual tristesa de les despedides familiars pero tambe amb una gran ilusio, recorrer de cap a peus molt mes que uns quants paisos units per la seva cultura que per si sols podrien formar un subcontinent.El vol ens porta a un aeroport secundari de Londres, des d'on haviem llogat un cotxe per traslladar-nos cap a Heathrow, on sortia el vol cap a Delhi, pero per aixo haviem d'esperar tota la nit dormint a l'aeroport. Al tornar el cotxe a les dues de la matinada, els treballadors d'Europcar, molt simpatics, no van tenir cap inconvenient en que fessim nit al cotxe dins el parking vigilat que tenen ells. La casualitat va ser que tots ells eren indis i despres d'explicar-los els nostres plans de viatge van accedir amb tota amabilitat.El vol que vam agafar a Londres ens va portar despres de 8 hores fina a Bahrain, on feiem una escala de 5 hores i voliem aprofitar per sortir i coneixer aquesta exotica illa feta pais. Bahrain es troba al bell mig del golf Persic entre Iraq, Kuwait i Arabia Saudi, i es mundialment conegut pel seu circuit de carreres i pel petroli. De fet aquest pais va sortir de la pobresa al ser el primer descobridor de petroli del Golf, l'any 1932.No va caler anar a la ciutat per visitar el nostre primer pais musulma, ja que al mateix aeroport vam poder veure moltissims homes vestits amb les tuniques blanques i els barrets i mocadors negres, i les dones amb rigurosissims burkas els quals no deixaven veure ni tan sols els ulls.La segona nit la vam passar a l'avio que unia Bahrain i Delhi i en aquest moment el cansanci comenzava a passar factura despres de no poder haver dormit mes d'una hora seguida ni estirar-nos en cap moment en les ultimes 36 hores.Al arribar a Delhi somnolents, una calor agobiant es va apoderar de nosaltres. El que a priori havia de ser un simple trasllat de l'aeroport a la ciutat es va convertir en una tactica comercial que tenen molt ben estudiada. El taxista ens havia promes portar-nos a un hotel barat a la part antiga de Delhi i en el seu lloc ens va portar a l'agencia de viatges on tenia pactada una comissio. Alla ens va rebre el Raj, acabat de sortir del llit, que ens va comenzar a intentar vendre circuits pels Himalayas, Cachemira... i ens desaconsellava totalment la idea que teniem d'anar primer cap al Rajhastan. Com no teniem gaires ganes de regatejar ni de discutir vam anar directament a dormir a una de les seves pensions en un barri certament depriment.A la tarda, un cop recuperats, vam anar a trobar-lo amb la intencio de comprar un bitllet de tren cap a Jaipur. A la seva oficina vam coincidir amb una parella d'anglesos que venien de fer un trekking amb ell i amb dues noies de Barcelona que ens va explicar la seva experiencia. En tot aixo ens van convidar a dinar un curry fins que va comenzar a explicar-nos que esperava una parella de francesos i que podiem compartir una ruta amb ells estalviant-nos bastantes rupies. La idea primerament no ens convencia perque voliem fer un viatge totalment independent, pero despres de coneixe'ls i veient els preus vam comenzar a veure amb bons ulls aquesta possibilitat i despres de llargues deliberacions ja entre tots quatre, vam acceptar.Els nostres companys son la Caroline i l'Erwan, amb els quals anavem a fer un tour de 18 dies per tot el Rajhastan amb un cotxe amb conductor, en Nandu.Aquella mateixa tarda vam fer un petit passeig pel mercat d'Old Delhi, on ens vam submergir en el caos absolut dels carrers d'aquesta ciutat.