Els palaus del desert del Thar

En aquesta segona etapa del camí descobrim dues de les ciutats més boniques i pintoresques del Rajasthan: Jaisalmer i Jodhpur.
Jaisalmer se'ns presenta des de lluny amb el seu enorme fort destacant enmig de la planicie del desert. Se l'anomena la Ciutat Daurada ja que esta construïda amb pedra d'aquest color i sorprenentment sense ciment. Amb la llum del sol de la tarda realment brilla de color daurat.
Vam arribar a aquesta ciutat desprès de moltes hores de viatge i de seguida vam anar a buscar un lloc per descansar i sopar. Vam trobar un restaurant molt bonic on ens vam poder estirar als coixins a prendre una beguda fresca i sopar a la llum de les espelmes.
Al dia següent ens endinsàvem entre les muralles del fort, on vam passejar pels seus estrets carrerons decorats, amb parets pintades, en un ambient molt més relaxat que l'exterior i vam visitar els temples jainistes. Des de dalt de les muralles es pot gaudir d'una vista perfecta de tot el laberint de la ciutat.
Més tard, ja a l'exterior vam recórrer el mercat d'artesanies on es poden trobar teixits brodats de mil colors, joies de plata, pintures, espècies...
Des d'aquesta ciutat la nostra ruta incloïa un safari en camells fins a les dunes Khuri. El punt de sortida es troba a uns 50km i un cop allà vam trobar-nos una gent molt amable que ens esperava amb els nostres camells.
La nostra primera experiència amb aquest animal tan noble va ser molt gratificant i ens van portar amb el seu ritme pausat fins al mar de dunes per veure la posta de sol.
Aquella nit tan calorosa vam decidir dormir a l'aire lliure on vam poder veure l'espectacle d'estrelles en aquell entorn. Ens van despertar les primeres llums de l'alba i la brisa càlida del desert. Va ser una sensació molt emocionant per nosaltres.
Desprès d'un dia de descans vam dirigir-nos cap a Jodhpur. Allà vam visitar el palau Meherangarh, antiga residencia del maharaja. Vam passejar durant més de dues hores captivats per la seva bellesa i imponencia i gracies a l'audio-tour que esta inclòs amb l'entrada vam conèixer moltes històries i detalls curiosos del gran palau. Aquesta visita i els carrers de Jodhpur, la Ciutat Blava, es el que més ens ha agradat fins al moment.
A la plaça central de la part antiga vam conèixer un simpàtic noiet de 17 anys, en Vicky, que amb una petita cuineta enmig del carrer ens va fer unes truites de patates increïbles. La seva llibreta estava plena de felicitacions i bons desitjos d'altres viatgers que l'havien conegut. Amb tota la seva humilitat, ens va tractar fantàsticament i va cuidar que ens sentíssim a gust tota aquella estona.
Amb Jodhpur, vam deixar també enrere el desert del Thar que ens havia acollit fins aquell moment, i el paisatge va anar canviant a mida que ens apropàvem a Ranakhpur. Van aparèixer poc a poc les muntanyes, les plantes, el color verd i un aire sensiblement més fresc.
Vam aprofitar les primeres hores del mati per fer una petita excursió a un llac proper on es deia que hi havia cocodrils. Desprès d'uns 10 minuts caminant ens vam trobar amb una petita vall on hi havien instal.lades unes quantes famílies amb el seu ramat i els seus horts. Tots els nens del poblat van venir a trobar-nos i ens van acompanyar contents durant tot aquell passeig.
A Ranakhpur l'únic interessant que hi ha es un dels temples més importants de l'Asia. Es un dels temples jainistes mes imponents que existeixen, format per 1444 columnes de marbre blanc, totes esculpides amb milers de dibuixos diferents. Absolutament tot està treballat amb tot detall, el terra, el sostre... i el seu interior blanc i fresc resulta espectacular.
Els jainistes son una de les religions mes pacifiques i ecologistes que existeixen. Prediquen l'amor, la pau, el vegetarianisme pur i la no-violència, fins a l'extrem que respecten qualsevol forma de vida per petita que sigui i no es permès entrar als seus temples amb materials com el cuir.
Un dels sacerdots ens va guiar pels seus racons i al final del recorregut ens va imposar una senyal groga al front, símbol de saviesa. Certament, encara no ens hem trobat ningú que sigui totalment desinteressat, i un cop més aquest sacerdot ens va demanar diners pels seus serveis de guia i beneidor.
Una de les coses que el turisme mata més ràpid es la innocència i així pràcticament tot aquell que ens veu passar pensa en diners.
Tenim l'esperança que quan acabem aquesta ruta i comencem a viatjar sols i al nostre ritme trobarem aquella part mes pura i personal de la gent que sempre hem trobat.