A Bangladesh mai no estaràs sol

Bangladesh és un país relativament petit, però té una població de 146 milions, fet que fa que sigui el país amb més densitat de població del món. Per a nosaltres és un total desconegut i això és el que ens atrau. Només creuar la frontera percebem que en aquest país experimentarem noves sensacions i vivències molt especials.
Aquest és també un dels països amb una de les rentes per càpita més baixes del món. La seva curta historia ha estat des de sempre tacada de sang. Primer va formar part de la immensa India de l'imperi britànic per desprès viure el somni impossible de Jinnah, el Pakistan Oriental: un mateix país dividit en dos territoris separats per més de 1800km amb llengües i cultures diferents. L'any 71, desprès de dues dècades d'opressió i persecució de la cultura Bengali, homes i dones anomenats "freedom fighters" van alçar-se contra el govern per tal d'aconseguir una cosa que mai havien tingut, la llibertat. Una guerra de 9 mesos en la que va participar l'India lluitant també en contra del seu etern enemic va propiciar la independència del nou Bangladesh. A partir d'aquest moment l'incertesa política es va apoderar del país amb dos presidents assassinats consecutivament seguit d'una dictadura militar que va agreujar la precària situació dels seus habitants. L'any 89 van celebrar les primeres eleccions democràtiques, que han portat una certa estabilitat fins al dia d'avui a un país marcat per les grans hambrunes, inundacions i huracans.
Hem creuat el pais de punta a punta en una marató de bus de 26 hores per tal d'arribar a Cox's Bazar, un poble de costa on descobrim la platja més llarga del món: 180km de platja ininterrompuda que uneixen Bangladesh i Myanmar.
A l'arribada ens sorprèn veure les onades que colpegen diàriament aquesta costa tan poc explotada. En pocs dies, gràcies al surf, coneixem al Kamrul i al Farhad de 19 i 12 anys que seran els nostres companys, guies i amics durant tota la nostra estada aqui.
De seguida ens adonem que tant aquest poble com el país en sí són totalment verges al turisme occidental i que la nostra presencia causa gran expectació allà on anem. En tot moment ens trobem rodejats de persones que ens miren atònites, que ens segueixen i que ens interroguen sense pietat. Caminant pel carrer hem de mantenir un ritme constant ja que la més mínima parada provoca una concentració enorme de gent al nostre voltant. La seva única intenció és mirar-nos innocentment però arriba un moment que acaba esgotant la nostra paciència i necessitem refugiar-nos en un lloc o altre. Fins i tot el Kamrul i el Farhad se n'adonen i al cap d'uns dies ells també se'n cansen i intenten explicar a la gent que no som part d'un safari. Els pocs que parlen unes poques paraules d'anglès fan l'esforç de preguntar-nos el nostre país de procedència i el nostre nom, ens donen la mà i amb això se'n van ben contents.
Aquesta expectació arriba fins al punt que un equip de rodatge d'una sèrie de televisió de Bangladesh aprofita per fer que participem en una seqüència que graven a la platja.
La nostra inicial intenció era anar a Sant Martin's, una illa de corall situada davant de la costa de Myanmar, però el monzó ens obliga a canviar de plans ja que la mala mar fa molt perillosa la travessa en vaixell. Així doncs, aprofitem per quedar-nos dues setmanes completes a Cox's Bazar fent surf, bodyboard o skimboard en aquestes revoltoses aigües de la badia de Bengala. Durant aquests dies de descans en que rarament ens trobem tants dies al mateix lloc podem veure en tota dimensió la vida dels pescadors que surten a la mar, arriscant les seves vides; o dels nens que recorren la platja recollint tot tipus de coses per vendre-les posteriorment.
Tots ells evidentment no tenen la oportunitat d'anar a l'escola perquè les seves famílies són pobres. Molts d'ells accepten sense més aquest destí però a d'altres en canvi els agradaria poder anar-hi però és des de casa seva que els obliguen a treballar per portar algun ingrés a la família. El cas del nostre petit amic Hassan no ens va deixar indiferents. Te 12 anys i el seu tiet té un petit negoci, llogant tumbones a la platja. En comptes d'estar a l'escola com li tocaria el fan anar a treballar 11 hores cada dia a canvi de tant sols el seu menjar. Aquesta situació ens ha fet enfadar moltíssim perquè hem intentat convence'l de que és prioritari de que vagi a l'escola però percebem que això serà impossible en un país en que el treball infantil arriba a quotes altíssimes i es necessiten molt més que bones paraules i intencions per canviar les coses.
Cox's Bazar s'ha convertit en pocs anys en un destí turístic pel bengali mitjà. Els divendres i dissabtes s'omple de gent vinguda de tot arreu per banyar-se o simplement passejar per la platja. Un dia coneixem a una parella, en Munna i la Saju, que han vingut per rememorar el viatge clandestí que van fer fa 2 anys abans de contraure matrimoni. Ens trobem molt bé amb ells dos i quedem en trobar-nos a Chittagong, on viuen amb la resta de la seva família, la nostra següent parada.
Els últims dies que estem aqui els aprofitem per anar a fer excursions als voltants. Per ells és un gran orgull passar els dies sencers amb nosaltres: ens fan de guies, d'intèrprets... També coneixem a la família del Kamrul, que ens convida a compartir un sopar a la seva modesta casa. La seva mare i germans despleguen tota la seva hospitalitat cuinant-nos un bon àpat, amb peix, carn i verdures. Per a ells és extraordinari menjar aquests aliments, al ser cars per la seva economia, però ens ho cuinen especialment per nosaltres per tal de demostrar la seva alegria de tenir-nos com a convidats. Fins i tot la germana del Kamrul li regala a la Laura un impressionant vestit bengali que ella mateixa ha bordat a mà.
Ens acomiadem dels nostres amics amb tristesa i certa malenconia però amb el convenciment de que l'estada amb nosaltres tants dies haurà significat tant per a ells com per a nosaltres una gran i enriquidora experiència.