Entre boscos i dunes, la ciutat rosa

Hem deixat enrere Ranakhpur i els seus impressionants temples jainistes i ens dirigim a través d'una sinuosa carretera de muntanya cap a Udaipur.
Udaipur és una ciutat envoltada pel llac Pichola i és coneguda com la Venècia d'Orient. Aquí va ser on es va rodar fa 30 anys la famosa pel-lícula de James Bond "Octopussy". Els restaurants que disposen de televisió la posen cada tarda orgullosos de veure la seva ciutat a la pel.lícula.
En els seus estrets i concorreguts carrers hem passejat durant uns dies, passant algunes estones amb un petit venedor d'essències naturals i el seu pare, entranyable com tots els pares orgullosos que ens trobem pel camí, i perdent-nos pel laberint del barri musulmà que es diferencia a simple vista per les vestimentes de la seva gent i on cada carreró acull una professió diferent. També aprofito per recuperar-me d'alguns problemes intestinals que arrossegava des de feia uns dies, tan comuns a l'India.

A Udaipur hem visitat també el palau de l'actual maharaja, on es poden veure mosaics de vidres de colors absolutament preciosos de mil formes, en especial els que representen galls d'indi amb tot detall. Una de les plàcides tardes on estem dinant a una terrassa, el monzó ens agafa per sorpresa i comença una tremenda tempesta. De sobte veiem com tothom surt al carrer, en especial els nens, a celebrar aquest esdeveniment. Totes les altres terrasses que veiem s'omplen de gent que surt a mullar-se sota la pluja, els nens juguen contents tirant-se pel terra...tot és una festa!

El nostre següent destí és Pushkar. Desprès de 7 llargues hores escoltant els pegadissos ritmes musicals hindús que tant li agraden al Nandu. Pushkar és la única ciutat de l'India on es venera a Brahma, el primer déu de la trinitat hindú. La llegenda diu que aquí Brahma va matar a un dimoni que atemoria la regió i en llençar el pètal de flor de lotus que havia utilitzat com a arma que va sorgir aquest llac sagrat.

En aquest petit poblet a la vora del llac hem trobat moments per descansar passejant i observant encuriosits les cerimònies als ghats, les escales que baixen al llac, i també refrescar-nos del calor abrasador, que al Rajhastan sovint arriba als 45 graus, a la piscina de l'hotel.

En aquests carrers es pot observar en viu el gran teatre de la vida que és qualsevol ciutat índia. En només uns moments veiem al nostre voltant una dona que s'arrossega sobre una fusta amb rodes, una vaca menja un tros de cartró, uns encantadors de serps toquen la flauta, un jove prepara un suc de canya amb una roda que fa de molí, uns nois caminen agafats de la mà, un sadhu dorm mig despullat a la vorera, un vell planxa roba a la seva botigueta, un home alimenta una vaca i l'acaricia en senyal d'oració...

Abans de marxar cap a Jaipur volíem aturar-nos a mig a conèixer la ciutat d'Ajmer. Lamentablement els nostres plans es frustren per uns disturbis ocorreguts al Punjab, la zona mes conflictiva del país. En una manifestació han mort 5 hinduistes i al dia següent la gran majoria de comerços estan tancats en senyal de respecte. Ens sorprèn veure com l'impacte d'aquestes morts arriba a paralitzar una zona bastant llunyana i tan gran com la que ens trobem.

La nostra arribada a Jaipur resulta un tant decebedor degut una vegada més al caos en el que ens trobem immersos i pràcticament no podem realitzar cap de les visites que tenim planejades a aquesta ciutat. Finalment decidim passar unes hores al Raj Mandir, considerat el cinema més important de l'India, i convidem amb nosaltres al Nandu per veure si ens pot explicar alguna cosa de la pel.lícula que lògicament és en idioma hindi. Durant tres hores ens introduïm en una bombolla de somni, tot un palau al seu interior, amb aire condicionat i un ambient molt més europeu del que ens esperàvem: tothom seu ordenadament als seients numerats i classificats per preu, silenci absolut... Veient l'interior i la vida exterior entenem una mica més perquè els indis són tan aficionats al cinema.

Ens apropem al Amber Palace, al Jantar Mantar, al Palau dels Vents... però allà on anem ens trobem imatges que desprès de tants dies colpejant els sentits ens fereixen i ens desanimen. Poc desprès, agafem un ciclorickshaw per tornar a l'hotel i el conductor resulta ser un home bastant gran i amb prou forces pot carregar amb el nostre pes. El camí que hem de recórrer fins l'hotel és llarg i en una rampa es dona per vençut. En aquest moment baixo i li ofereixo de conduir, fet que accepta tot esperonant-me " Maharaha good Maharaha", molt content va a la part de darrere cantant i rient sense parar; això ens fa somriure i alleuja els sentiments que teníem.

Marxem de Jaipur expectants per la nova pròxima visita: la que està considerada una de les 7 meravelles del món: El Taj Mahal