El Taj Mahal i el retrobament amb la India

Ha arribat l'hora d'acomiadar-nos dels nostres amics francesos, l'Erwan i la Caroline i del nostre fabulós conductor, en Nandu, que amb el seu anglès macarrònic tant ens ha fet riure aquests dies.
L'última ciutat que teníem planificada en el tour, és on es troba la joia de l'India; està considerada una de les set meravelles del món: el Taj Mahal, una mega construcció d'una bellesa incomparable. Explica la llegenda que l'emperador Shah Jahan el va construir en homenatge a la seva difunta esposa. Tal va ser la seva tristesa que el cabell se li va tornar gris de la nit al dia. Va contractar un arquitecte persa i per tal que aquest comprengués el dolor que ell sentia i que volia transmetre amb la obra va assassinar la seva núvia. Poc després d'acabar la construcció el seu fill el va fer fora del tro i el va empresonar. L'emperador va acabar els seus dies en una cel.la on només podia mirar la seva estimada obra des de la finestra.
La ciutat d'Agra no té absolutament res més a veure que el Taj Mahal. És una ciutat força gran i com totes les que hem trobat a l'India, un absolut caos. Pobre, superpoblada i bruta.
El fet d'haver vist el Taj Mahal tantes vegades per televisió i en fotografies fa que quan arribes al seu davant et produeixi una sensació que no defrauda ningú. Primer et sembla que estàs veient una fotografia i desprès et sents petit i et saps dins d'aquella gran fotografia real.
La casualitat va fer que la visita fos en diumenge i per tant trobéssim que el 95% dels altres turistes eren indis. El curiós és que per a molts d'ells encara avui els sorprengui trobar dos occidentals de pell blanca i indumentàries diferents, sobretot amb les noies. Al principi mig d'amagat i amb timidesa van començar a fer-li fotografies a la Laura, passada una estona grups de 10 li demanaven fer-se fotos al seu costat; desprès d'una hora i més de 100 d'aquestes fotos vam considerar la opció de marxar a un petit restaurant des d'on podíem veure la posta de sol sobre el Taj Mahal des de la seva terrassa.
L'autentic viatge comença un cop acabem el tour i marxem sols. Hem decidit anar a Khajuraho, a uns 300 km d'Agra. Agafem un tren a l'estació principal i arribem amb una hora de retard a un poblet anomenat Jhansi, que té una estació on es poden veure reflectides totes les cares de l'India: animals per tot arreu menjant les escombraries que estan escampades pel terra, gent dormint a les andanes, altres fent les seves necessitats a la via, molta gent pidolant... i tot això enmig d'una calor sufocant i una pudor indescriptible.
A Khajuraho no es pot arribar en tren i ens veiem obligats a agafar un bus local de 5 hores atapeït de gent. Una cosa tan simple com comprar un bitllet a una taquilla, els indis la transformen en una baralla cos a cos. Ells no entenen de cues, s'acumulen davant de la finestreta i empenyen als que tenen al seu costat sense pietat, això sí, sense que això els faci enfadar-se ni molt menys barallar-se.
Khajuraho és un poblet petit i tranquil on es troben els famosos temples amb les postures del Kamasutra. Aquí és on ens hem trobat amb la cara més amable de la gent de l' India, aquella que estàvem buscant. Hem tornat a la essència del nostre viatge: barrejar-nos amb la gent als seus busos, als seus trens i estacions i parlar amb ells llargues estones, compartint dinars i chais.
Al segon dia d'estar al poble casi coneixíem a tothom, sabien com ens dèiem i quan ens movíem amb la bicicleta que havíem llogat ens saludàvem mútuament. Aquí també hem descobert l'increïble potencial que té aquesta nació en els seus joves. La gran majoria es dediquen al turisme o volen dedicar-s'hi i per tant s'esforcen en aprendre moltes llengües, i de quina manera! Hem pogut conversar en castellà tardes senceres asseguts en cadires al carrer veient caure la pluja dels monzons, aprofitant aquestes hores per donar lliçons de gramàtica a uns alumnes tan agraïts.
Una tarda a la part antiga del poble, on viuen les famílies més humils que dediquen el seu esforç a l'agricultura hem conegut a l' Aashtosh, un jovenet de 19 anys molt ben plantat que estudia Historia per ser guia i parla també un correcte castellà. Ens ensenya part dels temples que es troben al sud del poble i una escola que mitjançant donacions acull els petits mes pobres del poble. Dirigint-nos cap a casa seva per conèixer la seva família coincidim amb una cerimònia per celebrar el casament de dos joves. L'acte és molt festiu i alegre, tothom somriu, crida i balla.
L'Aashtosh té dos germans petits, un noi i una nena preciosa. El seu pare és fuster però també està iniciat en el ioga i la futurologia. La seva mare, gran dona, es cuida dels nens i de la casa i ens ensenya i convida a la seva humil llar. Passem una bona estona amb ells bevent un chai i xerrant, tot esperant que acabi la forta pluja per tornar al nostre hotel.
Al dia següent ens trobem un cop més amb aquesta família, ja que ens han convidat a dinar a casa seva. Com a senyal d'agraïment els comprem un dolços molt bons que son típics de l'India però bastant cars i només els prenen en ocasions especials. Als petits els encanten!
Dinem tots a terra amb la companyia d'aquesta família tan acollidora i quan acabem la dona li regala a la Laura una preciosa polsera pel peu i la germana petita li fa una típica pintura amb henna a la ma. Ens acomiadem d'ells amb una estranya sensació: per una banda estem molt contents i agraïts d'haver viscut aquesta experiència, però per altra banda estem tristos per haver desconfiat en un primer moment de les seves intencions.
L'últim dia abans de marxar del poble i abans de acomiadar-nos dels nostres amics, aprofitem per rebre una classe de massatge Ayurvedic de 3 hores. Ens la dona un vellet gurú molt afable que amaga una impressionant força als seus braços. Mentre la Laura prenia notes i feia algunes fotos, jo vaig patir uns dolors espantosos amb la pressió que exercia en els meus músculs i que es va veure alleujat al final amb una gran sensació d'autèntic relax.
Marxem contents de Khajuraho desprès d'haver vist uns temples meravellosos i també molt agraïts amb la seva gent per ajudar-nos a trobar els punts de proximitat que tant buscàvem.