.

Per acabar les nostres últimes setmanes de viatge hem decidit tornar al mar, acomiadar-nos relaxadament d'un viatge tan trepidant, banyar-nos en les aigües d'un nou oceà... trobar el paradís a Goa.
La puntualitat impecable dels trens i la nostra impuntualitat ens fan perdre per pocs minuts el nostre tren cap al sud. Correm entre una multitud expectant carregats de bosses però tot i així el veiem marxar, així que ràpidament una manada de taxistes esperant precisament aquesta situació ens ofereixen portar-nos fins a la pròxima estació per poder pujar al nostre mateix tren i no perdre el tren ni el bitllet. Lògicament el preu es alt però ens val la pena per tal de no perdre un dia més a la ciutat i haver de comprar igualment un nou bitllet. Dit i fet, al cap de menys d'una hora pugem a bord del tren fugitiu i coneixem en Pol.
La seva primera impressió és d'un turista més, gran i fins i tot d'aspecte fràgil però de seguida descobrim una persona molt amigable que ens ofereix consell i ajuda a l'arribada. Amb els seus 58 anys resulta ser un dels esperits més joves que hem conegut mai i es dedica a viatjar amb la seva companya de 54 anys per gaudir com ells diuen de la millor manera possible els anys que queden de vida. Com bon australià que és viatja amb la seva taula de surf i aquesta és una de les coses que ens uneix des del principi.

Un cop arribem a l'estació de Madgao, a les 4h del mati, tots tres anem cap al seu petit apartament a Benaulim on coneixem la Tania i ens convida a un te. Així comença una amistat que ens acompanyara durant tota la nostra estància a Goa. Seguint les seves indicacions decidim traslladar-nos tots quatre cap a l'extrem més al sud de l'estat i llogar uns petits apartaments amb cuina a pocs metres del mar a la perduda platja de Patnem.
Abans de mudar-nos al nostre amagatall del mon, però, lloguem una moto i fem una visita fugaç a les platges del nord.
Goa és un dels punts més turístics de l'India i com a tal té una mala fama de ser un lloc de trobada de hippies en busca de moltes drogues, molt tecno, molta festa, però poca India. Hi ha gent, de fet molta, que és això el que ve a trobar a les seves vacances aquí, però no és el nostre cas i per això hem escollit un indret apartat de tot. Tot i així, després d'haver rebut tantes males descripcions de Goa, decidim veure el pitjor amb els nostres ulls i marxar d'aquí corroborant de primera mà aquesta fama.
Certament la zona nord esta més desenvolupada i hi ha més infraestructura turística (souvenirs, grans hotels, cafeteries, molta més gent...) però no trobem ni rastre del monstre que ens havíem imaginat, o de les festes, drogues, penjats... En comptes d'això ens trobem amb unes platges precioses i un ambient bastant decaigut esperant l'embranzida de la temporada alta. També aquí tornem a trobar-nos amb la calidesa de la gent que hem trobat a faltar en altres moments, amb persones espontànies i somrients que ens han ajudat de bon grat, fins al punt d'un home que ens va portar al seu cotxe durant uns 20km enrere quan vam aparèixer un dia a una estació desconeguda i vam descobrir que haviem agafat el tren equivocat.
La seva situació privilegiada va fer del port de Goa un dels majors punts estratègics per al transport i control de rutes comercials així que un bon dia de 1510 els portuguesos van arribar amb intenció d'apropiar-se'l. La seva colonització, incloent la conversió massiva al cristianisme, va durar més de 400 anys i avui dia encara romanen vives moltes de les seves influencies. A part de les magnifiques esglésies, algunes receptes de cuina adoptades i els poblets amb aires portuguesos, una de les que més crida l'atenció és que molts dels noms dels seus habitants sonen a Afonso, Lourenzo, Rodrigues, Rosario, Garcia...etc
Visitem Panaji, la capital, per caminar pels seus cascs antics de cases blanques i recorrem l'estat de dalt a baix salpicat d'esglésies colonials i antigues mansions.
Finalment, amb totes les visites de rigor fetes, ens entreguem al silenci, la sorra, el mar, les palmeres...Patnem Beach. Aquí la nostra rutina és converteix en un passeig matutí, una lectura interessant a l'ombra d'una palmera, un refresc a les hamaques, molts partits de pales, menjar peix fresc, tauró, gambes, calamars i fins i tot paella, una mica de surf, una cervesa al capvespre amb la versió més relaxant de la música hindi i mil postes de sol meravelloses sobre l'Oceà Indic.
Una tarda ens embarquem a un petit bot de pescadors i anem a cercar dofins a unes quantes milles de la costa. Poc després de sortir, aquestes precioses criatures comencen a nedar a prop nostre i fins i tot podem arribar a sentir la seva respiració quan surten a la superfície. En la distància un gran dofí ens regala un gran salt sobre l'aigua.
Un mati, mentre som a la platja mirant les onades, una noia se'ns acosta somrient i ens porta una noticia del mon real: "Obama is President!"... esperem que sigui per bé, al menys pitjor serà difícil...
Ens acomiadem de Goa amb una mica de melancolia sabent que s'acosta el final i la mandra d'afrontar el llarg viatge i els dies que falten, que ja no seran gaire còmodes.
Ens enfilen a un tren de 38 hores que ens porta de nou a New Delhi després de 5 mesos de la última vegada que hi vam estar. El que trobem ara és bastant diferent del que vam trobar en aquell moment, potser degut a l'experiència, a la paciència adquirida, a la temperatura més fresca... però el cert és que descobrim una cara molt més amable d'aquesta ciutat.
Durant els nostres últims dies a l'India ens endinsem de nou en els petits basars atapeïts de gent, música, olors... allò que t'estressa i t'encanta de l'India, visitem el Red Fort i el casc antic on veiem de prop l'aglomeració de gent que viu al carrer en campaments urbans, fem unes últimes compres inevitables i acomiadem la nostra última nit contemplant l'espectacle de llum i so als jardins del fort, sentint i veient el resum de la magnifica història d'un magnific país.