Darjeeling, territori Gorkhaland

Tal com deixem Bangladesh tornem a trobar-nos amb la feixuga burocràcia índia. La cerimònia de revisar i segellar el nostre passaport ocupa 2 hores i implica unes 10 persones. Gran part d'aquest temps és pura curiositat mirant dissimuladament els estranys segells dels altres països on hem estat o també intentant desxifrar quina de totes aquelles paraules és el nostre nom.
L'oficial al càrrec gaudeix fent-nos repetir fins a dues vegades els formularis d'entrada i finalment, quan els papers han passat per totes aquestes mans, podem entrar de nou a l'India.
I aquesta vegada ho farem d'una manera clàssica i romàntica: en un Ambassador blanc de més de 40 anys que ens porta fins a Siliguri, al nord-est del país. Des d'aqui ràpidament trobem un jeep-taxi cap a Darjeeling.
Els escenaris de l'India són interminables, i un cop més, durant el nostre cami cap a Darjeeling, el paisatge canvia radicalment i passem de la gran plana a les primeres muntanyes de l'Himalaya. En pocs minuts ascendim per una carretera altíssima que va deixant enrere grans valls, cascades i plantacions de te, per endinsar-se gairebé de sobte en la pesada boira que envolta Darjeeling.
En poques hores també hem passat de la calor abrasadora a l'aire fresc i net d'aquesta petita ciutat situada a més de 2000m.
Darjeeling ens enamora de seguida per l'ambient de poble d'alta muntanya, la olor a llenya, les casetes de pedra i els seus habitants somrients d'aspecte asiàtic embolicats en gruixudes robes típiques.
Aquesta ciutat, mundialment coneguda pel seu famos te, es un autentic crisol de cultures, religions i pobles. Hi conviuen en harmonia 4 religions amb els seus respectius rituals i temples: hindús, cristians, musulmans i budistes. En algun moment del dia sona la caragola del lama, la campaneta d'un sadhu o les campanades d'una església que crida a missa. Aquí es troben també indis vinguts d'altres estats, indis d'origen nepali, immigrants nepalis i refugiats tibetans.
Certament sembla un altre país i sovint és fa estrany recordar que seguim estant a l'India.
Es dóna el cas a més, que els habitants d'aquesta zona se senten diferents i reclamen la independència respecte a l'estat de West Bengal, al qual pertanyen actualment. Reclamen per ells l'estat de Gorkhaland en reconeixement a una història, cultura i població absolutament diferents de les terres llanes. En el passat aquesta reivindicació es va fer per la força i de forma violenta però anys més tard i amb un canvi de lider, segueixen la filosofia de Gandhi de desobediència civil i no-violència. Cada dia a les 10h del mati una entranyable manifestació pacífica recorre els carrers de la ciutat amb les seves banderes cantant apassionadament "we want Gorkhaland!!".
Ens prenem els dies a Darjeeling amb calma i sense preses per marxar, gaudint del seu magnífic te, la seva gent encantadora i el seu clima. Apreciem també en certa manera tornar a la "civilització" desprès del temps a Bangladesh, on tot torna a ser -relativament- més fàcil: idioma, transports... i on podem tornar a gaudir de la gran varietat de la cuina índia i ara també nepali.
Tot i que reconeixem part de la seva funció, en general no ens agraden els parcs zoològics, però el zoo de Darjeeling té bona fama i acull algunes espècies himalayes que no volem deixar de veure. Realment, la majoria dels animals no es troben en gàbies sinò que corren bastant plàcidament en parcel.les tancades al propi bosc, és a dir, un entorn més proper al natural i lògicament molt més gran que una trista gàbia.
Així, observem meravellats des de la distància el petit panda vermell, l'imponent ós negre dels himalayes, el llop tibetà, el yak, el lleopard de les neus i l'impressionant tigre de bengala. Cap a migdia a començat a ploure i la boira s'ha fet més densa, però no ens volem moure d'allà quan sentim la veu profunda d'aquest animal amagat al bosc. De sobte, a uns 20 metres de nosaltres apareix d'entre els arbres un enorme tigre cantant una antiga canço de selva, ens mira i s'endinsa a la seva cova a l'aixopluc de la pluja. Aquest so tan potent i aquesta imatge ens produeixen una sensacio indescriptible.
Al mateix recinte del zoo visitem també el museu de l'Institut de Muntanyisme de l'Himalaya dedicat a l'Everest, la seva història i la figura de Tenzin Norgay, el sherpa que va acompanyar Edmund Hillary en la primera ascensió a l'Everest l'any 1953 i que va passar els seus últims anys a Darjeeling com a director d'aquesta institució. Es pot veure també el material que es feia servir en aquella època i moltes de les eines i peces originals que vestien els dos escaladors durant la famosa ascensió.
Una altra visita entranyable resulta ser la que fem al Centre de Refugiats Tibetans, una petita aldea amagada al bosc que va començar fa molts anys amb només 4 persones que rebien tots aquells tibetans que arribaven condicions pèssimes en busca d'ajuda a l'India i que avui es tot un exemple d'autogestió. Vam poder visitar les seves plantacions de te, la guarderia i els tallers on artesans i artesanes d'avançada edat treballen el cuir, esculpeixen la fusta i com la llana en brut passa per la rueca, es carda i transforma en fil, i passa per les amoroses mans d'unes senyores tendres i somrients que li donen forma de mitjons, guants, jerseis o fins i tot bellissimes catifes que triguen mesos en acabar. Tot això es ven a les botigues de souvenirs de la ciutat tancant així un cicle de comerç just.
Deixem Darjeeling durant uns dies per fer una escapada a l'estat de Sikkim, situat més al nord entre Nepal, China i Bhutan i pel qual fins i tot es necessita un permis especial ja que és una zona relativament conflictiva i militaritzada on no corren gaires turistes. Venim a aquesta zona tan amagada i oblidada de l'India atrets pels seus paisatges, les possibilitats de fer bons trekkings i sobretot les seves prometedores vistes al Khanchenzonga.
Els únics camins que uneixen els seus poblets són vertiginosos ports de muntanya i els únics vehicles que els recorren són uns jeeps compartits que fan de taxi carregant fins a 14 persones en carreteres altíssimes que pugen i baixen constantment, tapades de boira i pluja i els pneumàtics més llisos que els d'un formula 1. Això si, en cap moment rellisca ni mostra la més minima falta de potencia... Tampoc falten en aquesta època de monzó les esllavissades de terra, que tallen camins durant hores fins que una multitud neteja la carretera de manera gairebé manual.
Realment aquest monzó no ens ha molestat gaire en tot el viatge, però aquí sí que es fa notar amb pluja diària i una boira densa i constant que fa que l'ùnic que es vegi sigui una gran pantalla blanca. Tot i això intentem seguir els nostres plans i caminem durant hores per camins que recorren pobles i boscos esperant que les grans muntanyes apareguin en algun moment davant nostre. Pocs dies desprès decidim rendir-nos i tornar a Darjeeling en busca d'una treva climàtica.
De nou a la ciutat i amb intencio d'anar cap a Kathmandu per la carretera de l'est, ens assabentem que aquestes pluges han colpejat mes fortament altres zones de l'India i Nepal i que les connexions per carretera es troben tallades de manera indefinida. Així doncs, ens veiem obligats a fer una gran volta i moltes hores d'autobús per entrar a Nepal des d'un altre punt fronterer.