CLICK HERE FOR THOUSANDS OF FREE BLOGGER TEMPLATES »

29 de juny 2008

Els palaus del desert del Thar

En aquesta segona etapa del camí descobrim dues de les ciutats més boniques i pintoresques del Rajasthan: Jaisalmer i Jodhpur.
Jaisalmer se'ns presenta des de lluny amb el seu enorme fort destacant enmig de la planicie del desert. Se l'anomena la Ciutat Daurada ja que esta construïda amb pedra d'aquest color i sorprenentment sense ciment. Amb la llum del sol de la tarda realment brilla de color daurat.
Vam arribar a aquesta ciutat desprès de moltes hores de viatge i de seguida vam anar a buscar un lloc per descansar i sopar. Vam trobar un restaurant molt bonic on ens vam poder estirar als coixins a prendre una beguda fresca i sopar a la llum de les espelmes.
Al dia següent ens endinsàvem entre les muralles del fort, on vam passejar pels seus estrets carrerons decorats, amb parets pintades, en un ambient molt més relaxat que l'exterior i vam visitar els temples jainistes. Des de dalt de les muralles es pot gaudir d'una vista perfecta de tot el laberint de la ciutat.
Més tard, ja a l'exterior vam recórrer el mercat d'artesanies on es poden trobar teixits brodats de mil colors, joies de plata, pintures, espècies...
Des d'aquesta ciutat la nostra ruta incloïa un safari en camells fins a les dunes Khuri. El punt de sortida es troba a uns 50km i un cop allà vam trobar-nos una gent molt amable que ens esperava amb els nostres camells.
La nostra primera experiència amb aquest animal tan noble va ser molt gratificant i ens van portar amb el seu ritme pausat fins al mar de dunes per veure la posta de sol.
Aquella nit tan calorosa vam decidir dormir a l'aire lliure on vam poder veure l'espectacle d'estrelles en aquell entorn. Ens van despertar les primeres llums de l'alba i la brisa càlida del desert. Va ser una sensació molt emocionant per nosaltres.
Desprès d'un dia de descans vam dirigir-nos cap a Jodhpur. Allà vam visitar el palau Meherangarh, antiga residencia del maharaja. Vam passejar durant més de dues hores captivats per la seva bellesa i imponencia i gracies a l'audio-tour que esta inclòs amb l'entrada vam conèixer moltes històries i detalls curiosos del gran palau. Aquesta visita i els carrers de Jodhpur, la Ciutat Blava, es el que més ens ha agradat fins al moment.
A la plaça central de la part antiga vam conèixer un simpàtic noiet de 17 anys, en Vicky, que amb una petita cuineta enmig del carrer ens va fer unes truites de patates increïbles. La seva llibreta estava plena de felicitacions i bons desitjos d'altres viatgers que l'havien conegut. Amb tota la seva humilitat, ens va tractar fantàsticament i va cuidar que ens sentíssim a gust tota aquella estona.
Amb Jodhpur, vam deixar també enrere el desert del Thar que ens havia acollit fins aquell moment, i el paisatge va anar canviant a mida que ens apropàvem a Ranakhpur. Van aparèixer poc a poc les muntanyes, les plantes, el color verd i un aire sensiblement més fresc.
Vam aprofitar les primeres hores del mati per fer una petita excursió a un llac proper on es deia que hi havia cocodrils. Desprès d'uns 10 minuts caminant ens vam trobar amb una petita vall on hi havien instal.lades unes quantes famílies amb el seu ramat i els seus horts. Tots els nens del poblat van venir a trobar-nos i ens van acompanyar contents durant tot aquell passeig.
A Ranakhpur l'únic interessant que hi ha es un dels temples més importants de l'Asia. Es un dels temples jainistes mes imponents que existeixen, format per 1444 columnes de marbre blanc, totes esculpides amb milers de dibuixos diferents. Absolutament tot està treballat amb tot detall, el terra, el sostre... i el seu interior blanc i fresc resulta espectacular.
Els jainistes son una de les religions mes pacifiques i ecologistes que existeixen. Prediquen l'amor, la pau, el vegetarianisme pur i la no-violència, fins a l'extrem que respecten qualsevol forma de vida per petita que sigui i no es permès entrar als seus temples amb materials com el cuir.
Un dels sacerdots ens va guiar pels seus racons i al final del recorregut ens va imposar una senyal groga al front, símbol de saviesa. Certament, encara no ens hem trobat ningú que sigui totalment desinteressat, i un cop més aquest sacerdot ens va demanar diners pels seus serveis de guia i beneidor.
Una de les coses que el turisme mata més ràpid es la innocència i així pràcticament tot aquell que ens veu passar pensa en diners.
Tenim l'esperança que quan acabem aquesta ruta i comencem a viatjar sols i al nostre ritme trobarem aquella part mes pura i personal de la gent que sempre hem trobat.



27 de juny 2008

Rajasthan

Ara fa una setmana que voltem pel Rajasthan amb la Caroline, l'Erwan i en Nandu.
El Rajasthan és una de les regions més belles i també mes turístiques de l'India i s'extén majoritariament pel desert del Thar. Així, les temperatures son altissimes, sobretot ara que encara no han arribat aquí les pluges del monzo, i recorrem llargues hores enmig del no res entre etapa i etapa.
La carretera, però, és molt bona i el cotxe es converteix en un bon refugi gràcies a l'aire condicionat. Pel camí, nomès desert fins on abarca la nostra vista, de tant en tant algun poblat de cabanes amb unes quantes famílies i les seves cabres i vaques, que creuen totalment despreocupades les carreteres.
Amb el pas dels dies hem començat a comprendre les "normes" que regeixen el tràfic, que esdevé una de les coses mes peculiars d'aquest país. Allò que a simple vista sembla un absolut descontrol, és en realitat una manera diferent de fer servir els sentits al volant. Nosaltres conduïm amb els ulls; els indis condueixen amb les orelles. Així de simple.
Els pocs cotxes que encara tenen retrovisors els porten tancats i tots els camions porten pintat a la part trasera: "Please blow horn" (que significa, sisplau pita'm...i no es una broma). No serveixen els carrils, ni els semàfors, ni les rotondes...l'única cosa que fan servir es el clàxon.
Cadascú va al seu rotllo i quan sent un clàxon significa que s'ha de quedar al seu lloc: algú esta adelantant, o creuant-se... si ningú pita es que no passa res: funciona!
Doncs be, desprès de tots aquests kilòmetres de desert apareixen les ciutats que visitem. Algunes d'elles apareixen com un miratge que mai haguessis imaginat trobar enmig d'aquella immensitat de sorra groga.
La nostra primera parada, mes aviat tècnica, va ser el petit poble de Mandawa. L'hotel que ens esperava allà era una autentica meravella treta d'un antic conte.
El poble en si no tenia gaire encant i desprès d'una curta visita guiada vam sortir a passejar i buscar un restaurant per sopar. El passeig es va convertir en una aventura ja que aquella mateixa tarda havia plogut i l'aigua als carrers ens arribava als genolls. D'aquesta manera vam arribar a un humil restaurant, on el cuiner estava molt i molt il·lusionat d'apareixer a la Lonely Planet.
Lamentablement vam haver de fer-li una traducció falsa del que deia la guia, ja que el pobre restaurant no sortia gaire ben parat.
Al mati següent tornàvem al cotxe per fer el llarg camí fins a Bikaner. Abans d'arribar però, vam fer una parada a un dels temples mes populars de l'India, el temple de les rates, un lloc on viuen centenars o milers de rates que es veneren ja que es creu que son les reencarnacions dels nens d'una casta d'aquesta regió. Ens vam passejar una estoneta pels seus passadissos, amb l'estomac una mica remogut, i vam tenir la sort de trobar l'única rata blanca, que es símbol de bona sort.
Bikaner és una ciutat mes gran i un tranquil passeig pel seu mercat va acabar sent una experiència agobiant de la que vam fugir en rickshaw fins a un senzill però correcte restaurant.
Caminar a les grans ciutats resulta molt difícil precisament pel tràfic, el soroll, les vaques per tot arreu i l'enorme quantitat de gent que et parla a la vegada. Hem vist que es molt millor als petits pobles. La veritat es que allà on anem cridem bastant l'atencio de tothom, també perquè ara es temporada baixa i no hi ha mes turistes a la vista, i molta gent s'apropa a saludar-nos o donar-nos la ma, ens miren molt i de tot arreu arriben crits de "hello!". Es una sensació un tant estranya ja que realment l'ùnic que volen, la majoria, es això, saludar-nos, i desprès se'n van amb un somriure.
A Bikaner vam visitar el primer fort de la ruta, el Junagarth Fort, on un entranyable guia ens va conduir pels seus racons i les habitacions del maharaja, plenes de motius daurats i vidres de colors.








24 de juny 2008

La India comenza a Bahrain

Els viatges mai comencen el dia que arribes al pais que vols recorrer, sino que comencen des de que surts de casa amb una petita motxilla on tens tot el que necessites per passar uns mesos lluny de casa. Sortiem de Barcelona amb l'habitual tristesa de les despedides familiars pero tambe amb una gran ilusio, recorrer de cap a peus molt mes que uns quants paisos units per la seva cultura que per si sols podrien formar un subcontinent.El vol ens porta a un aeroport secundari de Londres, des d'on haviem llogat un cotxe per traslladar-nos cap a Heathrow, on sortia el vol cap a Delhi, pero per aixo haviem d'esperar tota la nit dormint a l'aeroport. Al tornar el cotxe a les dues de la matinada, els treballadors d'Europcar, molt simpatics, no van tenir cap inconvenient en que fessim nit al cotxe dins el parking vigilat que tenen ells. La casualitat va ser que tots ells eren indis i despres d'explicar-los els nostres plans de viatge van accedir amb tota amabilitat.El vol que vam agafar a Londres ens va portar despres de 8 hores fina a Bahrain, on feiem una escala de 5 hores i voliem aprofitar per sortir i coneixer aquesta exotica illa feta pais. Bahrain es troba al bell mig del golf Persic entre Iraq, Kuwait i Arabia Saudi, i es mundialment conegut pel seu circuit de carreres i pel petroli. De fet aquest pais va sortir de la pobresa al ser el primer descobridor de petroli del Golf, l'any 1932.No va caler anar a la ciutat per visitar el nostre primer pais musulma, ja que al mateix aeroport vam poder veure moltissims homes vestits amb les tuniques blanques i els barrets i mocadors negres, i les dones amb rigurosissims burkas els quals no deixaven veure ni tan sols els ulls.La segona nit la vam passar a l'avio que unia Bahrain i Delhi i en aquest moment el cansanci comenzava a passar factura despres de no poder haver dormit mes d'una hora seguida ni estirar-nos en cap moment en les ultimes 36 hores.Al arribar a Delhi somnolents, una calor agobiant es va apoderar de nosaltres. El que a priori havia de ser un simple trasllat de l'aeroport a la ciutat es va convertir en una tactica comercial que tenen molt ben estudiada. El taxista ens havia promes portar-nos a un hotel barat a la part antiga de Delhi i en el seu lloc ens va portar a l'agencia de viatges on tenia pactada una comissio. Alla ens va rebre el Raj, acabat de sortir del llit, que ens va comenzar a intentar vendre circuits pels Himalayas, Cachemira... i ens desaconsellava totalment la idea que teniem d'anar primer cap al Rajhastan. Com no teniem gaires ganes de regatejar ni de discutir vam anar directament a dormir a una de les seves pensions en un barri certament depriment.A la tarda, un cop recuperats, vam anar a trobar-lo amb la intencio de comprar un bitllet de tren cap a Jaipur. A la seva oficina vam coincidir amb una parella d'anglesos que venien de fer un trekking amb ell i amb dues noies de Barcelona que ens va explicar la seva experiencia. En tot aixo ens van convidar a dinar un curry fins que va comenzar a explicar-nos que esperava una parella de francesos i que podiem compartir una ruta amb ells estalviant-nos bastantes rupies. La idea primerament no ens convencia perque voliem fer un viatge totalment independent, pero despres de coneixe'ls i veient els preus vam comenzar a veure amb bons ulls aquesta possibilitat i despres de llargues deliberacions ja entre tots quatre, vam acceptar.Els nostres companys son la Caroline i l'Erwan, amb els quals anavem a fer un tour de 18 dies per tot el Rajhastan amb un cotxe amb conductor, en Nandu.Aquella mateixa tarda vam fer un petit passeig pel mercat d'Old Delhi, on ens vam submergir en el caos absolut dels carrers d'aquesta ciutat.